Una mica d'això i una mica d'allò

Fa molt temps que no vaig al cinema. Però sóc de vídeo-club, i ara més que mai. Sí, ja ho sé, no és el mateix, però no hi ha més alternativa, ara com ara. La última pel·lícula que vaig veure al cinema va ser "Bajo las estrellas", que em va només mig agradar, encara que el que més em va agradar de tot, va ser l'Alberto San Juan, que m'encanta de totes les maneres i des de tots els punts de vista imaginables. I me n'alegro que guanyés un Goya, perquè se'l mereix, per bon actor i a més, per tio-tio. I més igual que la gent se'l carregui perquè es va cagar en els bisbes recollint el premi.



Parlant de Goyas, vaig veure la gala per la televisió el diumenge passat.Vaig al·lucinar amb l'Alfredo Landa i les seves dificultats per articular una frase amb sentit en tot el seu discurs, que després hem sabut que va durar més de deu minuts. Vaig pensar, aquest senyor té Alzheimer o li'n passa alguna de grossa, què estrany. Ara diuen que es va atiborrar a tranquilitzants. No havia vist cap de les quatre pel·lícules més nominades, és a dir, "El Orfanato", "Trece rosas", "La soledad" y "Siete mesas de billar francés". Així que com que trigaran una mica a arribar al vídeo-club, vaig decidir posar a treballar la mula uns dies. Ara que ja han baixat, tres són pel·lícules pornogràfiques. No em negareu, que aquestes coses fan ràbia i que la gent que ho fa, ho fa precisament per fer ràbia. Ara tinc tres pel·lícules porno, i "La soledad", hauré de decidir per quina començo.

Estar de baixa, és una situació rara, sobretot si no estàs malalta. Mai abans havia estat tan de temps sense treballar, i encara que des de fora sembla que has de tenir tot el temps del món, la veritat és que hi ha dies que et falten hores per fer allò que tens ganes de fer. Però una cosa que sí que pots fer és recuperar música que fa temps que no escoltes, treure la pols d'aquells cd's que tens abandonats a l'estanteria del moble de cd's des de fa una pila de mesos, o anys. De tant en tant, faig arqueologia, i redescobreixo els meus propis gustos musicals. I també en descobreixo de nous, baixant-me música que no havia escoltat mai. Sóc molt pirata, ara que ho miro fredament. Bé, és igual, més val ser pirata que lladre, no? o és el mateix? Aquí van unes quantes cançons i àlbums que no tenen ja ni gota de pols.














I per si teniu temps, us recomano un bloc que ha encetat una iniciativa que em sembla força recomenable. És un concurs literari sobre "La plaça del diamant" i necessiteu temps per poder-hi participar; però és entretingut i podeu guanyar bona literatura de l'autora. També per mi ha estat una bonica manera de conèixer blocs que no coneixia. Val la pena, animeu-vos-hi!