divendres, de novembre 23, 2007

Candel, in memoriam




"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular
d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".

La nova pobresa
Paco Candel



Nosaltres avui som una mica més pobres, perquè ell no hi és.

5 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

em va agradar molt llegir "els altres catalans" era un lluitador de clase i sempre amb el poble, naltros també el trobarem a faltar

salutacions

El veí de dalt ha dit...

Un gran paio, el Candel.

ddriver ha dit...

un bon home,donava gust llegirlo i sentirlo

Anònim ha dit...

La misèria no s'ha de mesurar en diners. Un pot ser molt ric però ser un miserable.

Anònim ha dit...

ei, no m'he oblidat de tu i et passo un même