divendres, de novembre 23, 2007
Candel, in memoriam
"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular
d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".
La nova pobresa
Paco Candel
Nosaltres avui som una mica més pobres, perquè ell no hi és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
em va agradar molt llegir "els altres catalans" era un lluitador de clase i sempre amb el poble, naltros també el trobarem a faltar
salutacions
Un gran paio, el Candel.
un bon home,donava gust llegirlo i sentirlo
La misèria no s'ha de mesurar en diners. Un pot ser molt ric però ser un miserable.
ei, no m'he oblidat de tu i et passo un même
Publica un comentari a l'entrada