Parelles que fan por

Que no s'espanti ningú, no pretenc reconvertir el meu bloc en una mena de "Salsa rosa" a la catalana, però un mica de tomàquet, de vegades, va bé per descongestionar-nos d'altres esdeveniments greus del nostre entorn o d'altres, de polítics i que disten anys llum de millorar. I que per què negar-ho, posen de molt mala llet. Vegeu sinó, com la truja encara se'n riu de tots nosaltres.





Canviant de tema. No em negareu que hi ha parelles que de vegades, fan por, o que si més no, no enganxen ni amb cola. No us ho han dit mai, allò de... " No m'hagués imaginat mai el fulanet i la fulaneta junts."? O també... "On s'és vist, una noia tan jove/maca i un home tan gran/o tan lleig. On anirem a parar!" o l'inrevés. Aquí, aquí és on vull anar a parar. Tinc els dos discos de la Carla Bruni. I m'encanten, o he de dir m'encantaven? No, és que encara m'agraden, però quan me'ls poso, se m'apareix la cara d'Ell, tan lleig com és, tan cregut, tan milhomes, tan salvador de la pàtria (francesa, naturalment). I aquesta noia que té un cos d'espant i sinó, jutgeu vosaltres mateixos i mateixes...



Vale, comentari masclista, però ella és així, en COS...



I ÀNIMA:



I ells dos, juntets, són la imatge de moda. I és una imatge, que em xoca.





Però és clar, sempre s'ha parlat de l'eròtica del poder. Ser la dona del president de la República no té res a veure a tocar uns acords amb una guitarreta i fer ploure elogis de la crítica musical europea. Hi haurà més discs? O es dedicarà a ser la dona de fulano, a partir d'ara? Espero que n'hi hagi més, encara que no sé si me'ls compraré. En tot cas, no suporto les dones de fulano, i mira que les llistes són llargues i extenses. Aquestes dones em fan molta ràbia, i no les entenc. Expliqueu-me d'una manera racional, com són possibles aquestes combinacions... i no s'hi val a dir que l'amor és cec, que ja està molt suat. I intenteu no vomitar.


Tita Cervera i el baró Thyssen, el mal gust, els diners i l'art units en una extranya combinació. Ara ella és la vídua, i té tots els calers a la butxaca. Com a mínim, a Madrid hi ha deixat un bon museu.



Núria González i Tapias, amb fill inclòs. Ecsss!


Gema Ruiz i Álvarez Cascos, que van durar menys que un telediari.




Melania Krupp i Donald Trump, l'home que porta un gat mort al cap. Tants diners com té, i no coneix els implants de cabell? Ara que amb una dona així, (esteu flipant, oi?), es deu sentir l'home més "afortunat" del món, encara que no tingui ni un pèl de tonto.




Marina Castaño i Cela, Marquesos d'Iria Flavia, ja t'hi cagues!.



María Kodama i Borges, la japonesa estil Yoko Ono que ho acapara tot.



Letizia Ortizdéjameacabar i el príncep blau. Una "mujer de su tiempo" (frase que m'encanta i em fa petar de riure), periodista i alliberada, que abandona la seva professió per dedicar-se en cos i ànima a la corona, al seu marit i a les seves filles. Molt modern tot plegat, sí senyor.






Flavio Briatore i Naomi Campbell. La bella i la bèstia, no?





Anne Nicole Smith i Howard Marshall, al cel siguin tots dos. Ell per raons òbvies.

Encara que no us penseu, també hi ha homes de fulana, i per mostra...


Gina Lollobridgida i el català Javier Rigau, amb anunci de boda inclòs.


Liz Taylor i Lawrence Lee Fortensky, camioner i "txolles de professió".



Reinaldo Waveqche, de 24 i Adelfa Volpes de 82, multimillonària argentina, tot i que ell nega haver-ho sabut després d'haver-la enterrat.

Em crec aquests casos, diga'm ingènua, si tu vols.


Jacqueline i Pablo Ruiz Picasso, perquè tot i que ell era un misògin i un prepotent amb les dones, aquesta sembla que se la va estimar.


Marta Montáñez i Pau Casals, perquè el mestre i l'alumna de vegades s'enamoren.


Sir Elton John i David Furnish, perquè se'ls veu feliços i contents i orgullosos. Encara que Sir Elton tingui molt mal humor i ja no sigui el què era.

I diuen que l'amor és cec. I una merda.