dilluns, de gener 07, 2008
Floriran les roses
(...)
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
(...)
Del LLibre d'Absències. Miquel Martí i Pol.
Per la Montse.
La teva força ha estat una lliçó de vida. Gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hi ha molta gent que cada dia ens deixa. Són moments durs.
Ànims
Gràcies pels ànims Nilex!
ei cristina! l'abraçada ja m'ha arribat! ;-)
guarda-li un molt bon record, en el fons quan recordes a una persona estimada, nomès t'enrecordes de les coses bones, ànim
si és el que s'ha de fer recordar les coses bones... i és una manera molt bonica de recordar a algú amb un poema així.
Publica un comentari a l'entrada