divendres, de setembre 07, 2007

Esperar




Sovint a la vida ens toca esperar.

Fer cua al supermercat per pagar darrera del carretó de la compra tot ple fins dalt.

Esperar per poder comprar l'entrada de cinema per veure aquella pel·lícula que t'han dit que és boníssima, i que fa dies que tens ganes de veure.

Esperar davant el caixer automàtic el "ric-rac-ric" mentre la llibreta s'actualitza i va passant pàgines sense parar, mentre el senyor que s'espera darrera teu et mira amb cara de "Nena, ets una deixada, jo només volia treure 20 eurus i arribo tard a la feina".

Esperar a la xarcuteria amb aquell número de paper de color rosa entre els dits, el teu torn per demnar el pernil salat i la mortadel·la de Bolonya que sempre compres. Esperar a que el semàfor es posi en verd.

Esperar juntament amb milers i milers de cotxes per pagar en un peatge a l'AP7.

Esperar a la parada del 70.

Esperar que vingui el cambrer per poder demanar aquella Coca-Cola fresqueta que et salvarà la vida perquè estàs tota acalorada i cansada de caminar.

Esperar que et diguin per fi on treballaràs els propers dos anys de la teva vida, i que després dels nervis, et quedis afortunadament a la mateixa ciutat on eres fins ara, però en un altre institut, on només has estat unes hores i que t'ha semblat un lloc on hi treballaràs a gust.

Esperar que la teva família actuï de manera assenyada a partir d'ara, o si més no, una mica més assenyada. I que tu (o sigui jo) també hi actuïs.

Esperar que l'esqueix d'aquella planta tan maca, creixi i arreli, en aquell test i en aquella terra nova on la vaig trasplantar la setmana passada.

Esperar que els dies passin de pressa.

Esperar que arribis, i tot i que ja estic oficialment de baixa, tinc ganes de posar-me a treballar per a tu. Espero la primera hora que compartirem.

I espero no abandonar més el bloc.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha esperes i esperes..."es fa llarg esperar..." però la teva gran espera fa de bon esperar..
De totes maneres "la que t´espera!!"

Petjada ha dit...

Temps d'espera... ;)

Anònim ha dit...

Benu dona, però aquesta espera teva rai, que està il·lusionada, que hi ha esperes que es fan moooolt pesades!

Ànims!

Alepsi ha dit...

Esperaaaant... la veritat es que ens hi passem la vida, esperant sempre el que vindra...

Anònim ha dit...

Jo crec que amb tants desastres ja estem acostumats a esperar :-)

Bentornada! Nosaltres esperem que no abandonis mai el bloc :P

Anònim ha dit...

Tic tac, tic tac, tic tac...

Que poc a poc passa el temps quan esperem!

Jobove - Reus ha dit...

esperar una il.lusió que et torni a posar amb marxa

salutacions

ddriver ha dit...

esperar,esperar i despres no et dones compte i tot ja ha pasat

El veí de dalt ha dit...

Espera i no desesperis...

Anònim ha dit...

Esperem anar-ho seguint pel bloc. Quina emoció, no?!

La reusenca ha dit...

xavier: ets en xavier que jo em penso?


Petjada: temps per a pensar en les noves petjades!!

musa: Tens tota la raó!!!


Alepsi: sí, la veritat és que seria la mar d'avorrit que sempre s'acomplís allò que esperes, oi?

Cristina: que em fas emocionar i tot, guapa!!! Et torno l'abraçada, amb "atxutxón" inclós!!!

doommaster: sí, sobretot estem acostumats a esperar en peatges i andanes de trens els catalans últimament!!! ah! i no l'abandonaré ;-). Continues tenint el bloc més difícil de comentar de la història!!, però consti que hi passo!

Zinc: Tic tac, tic tac, tic tac...Riiiiiinnnnnnnnnnnng!!!!!


Té la mà Maria: ja hi sóc en marxa, i no saps de quina manera!!!!


ddriver: sempre passa, oi?

El veí de dalt: desesperar nooooo!!!


perdedor: ja ho pots ben dir, és el més emocionant que sens dubte, m'ha passat mai... i sí, prometo fer el seguiment d'aquesta Incerta Espera (IE)!