Farta de ...

- DEL PERMÍS PER PUNTS. Els periodistes no paren d'explicar a totes hores en què consisteix, què hem de fer per no perdre punts, quines infraccions resten i quines no resten punts, rebem cartes a casa amb dibuixets explicant-ho tot fil per randa! Prou si us plau! No s?acaba el món perquè tinguem un permís per punts!! Els què condueixen malament ho continuaran fent igual, o no? ja em sembla bé que se?ns castigui si cometem infraccions, però no cal que també se?ns castigui la ment!

- LES OBRES. Just davant de casa meva hi ha obres. L'AVE i el calaix que taparà les vies del tren a Sants han canviat el sentit de la majoria de carrers i és impossible estendre la roba al balcó, perquè apareix amb una crosta de pols l'endemà...

- REGAR LES PLANTES. Tinc molt poques plantes al balcó. No me n'hi caben gaires, és un balcó petit i estret. Procuro regar les plantes al vespre, i sense fer mullader. De vegades, però, se m'escapa algun rajolí d'aigua. Llavors has d'aguantar que algú des de baix et fumi uns crits del tipus, "Ei ¿qué pasa con el agua??"... Un dia, li vaig contestar a una senyora que em va dir que em denunciaria perquè l'havia mullat (¿?) , que no es tractava d'àcid sulfúric, sinó d'aigua cristalina, inoqua i inofensiva... Se?n va anar molt enfadada, però més fresqueta, això sí.

- LA CALOR DINS DEL COTXE. Anar per les autopistes amunt i avall amb un cotxe sense aire acondicionat m'està començant a traumatitzar. Veig que tots van amb les finestres tancades... i jo amb totes les finestres obertes, amb aquell aire calent del sàhara embullant-me els cabells...

- TENIR-HO SEMPRE TOT ESCAMPAT. He d'endreçar-me tots els paperots acumulats de tot un curs. Tinc tots els llibres desendreçats i he posar ordre al meu despatx... i si no ho faig aviat, no sabré on tinc res. Per què és tan fàcil desordenar-ho tot i tan difícil tornar-ho a ordenar?

- TENIR LES IDEES DESPERDIGADES. Això d'endreçar el despatx potser també ho hauria de fer amb les meves idees. De vegades em sembla que les tinc ben clares, les veig arxivades en el meu cervell, però de cop i volta... hi ha com un daltabaix, alguna situació, alguna sorpresa que em fa trontollar tot allò que creia que era tan clar i tan obvi com l'aigua amb què rego les plantes. Hauré de comprar-me un bon arxivador d'idees. M'ho apunto, i demà sens falta passo per l'Abacus.

- D'AIXECAR-ME D'HORA. Com gairebé tots els mortals del món, suposo. Tot i que estic oficialment de vacances, m'he apuntat a un curs al mes de juliol. Voleu dir-me massoquista? Ho podeu fer, cap problema.

- NO TROBAR MAI EL MOMENT D'ANAR A LA PELU. Fa poc em vaig tornar a fer metxes. Fa uns mesos vaig prometre que no me les tornaria a fer mai més. No suporto veure'm refectida al mirall amb tot de xurros de paper d'alumini al cap, i després haver-me de posar sota aquella cosa que sembla un ovni i que fa una calor espantosa! Però vaig tornar a cometre l'error de fer-me-les de nou. El cas, que quan me les faig, m'agraden però s'han de repetir cada dos o tres mesos!! I em toca anar-hi. La calor del carrer i el calor de l'aparell, més el paper de plata em tiren enrera.

- D'ESCRIURE AQUEST POST, queixant-me de tot, quan en realitat faig el què m'agrada fer, no acostumo a fer infraccions amb el cotxe perquè l'agafo poc, no veuré les obres de l'Ave perquè me n'aniré de vacances molt lluny de Barcelona, rego les plantes normalment amb compte, sóc desendreçada amb les coses i les idees, però sempre acabo trobant una cosa i l'altra a temps (em penso), i si demà m'he d'aixecar d'hora és perquè sóc així d'idiota.A la pelu ja hi aniré quan no em quedin metxes, potser. El què em fot molt, molt, molt és de veritat morir-me de calor dins del cotxe! O sigui, tot el post, per dir, que vull un cotxe nou? (ummm.... hi pensaré!).

Happiness is all around (Tanita Tikaram dixit)

Fa poc vaig tornar a desempolvar un cd d'una artista que sempre m'ha agradat molt: la Tikaram. Va ser a partir d'un meme de gustos que em van passar. Va resultar que a alguns blocaires també els agradava i com que li havia perdut la pista, vaig decidir baixar-me cançons d'ella que no tenia ni havia escoltat mai. De totes les què he trobat, n'hi ha una d'un àlbum que va recomenar-me el perdedor (a qui agraeixo la recomenació!) que m'ha agradat especialment i que voldria compartir amb vosaltres. La trobo optimista i espero que us doni bon rotllo, i sinó també podeu obtar per tirar-me tomàquets (tradició molt reusenca, per cert)

Estic molt musical últimament, i per això us la dedico a tots els què passeu o heu passat per aquí algun cop, a tots els que feu que el meu bloc tingui sentit, als que m'inspireu cada dia amb les vostres reflexions, a tots el que us deixeu llegir dia rere dia... (i ja paro, perquè sembla l'anunci de la coca-cola, a los bajos, a los altos, a los gordos, a los flacos, a los tontos, a los listos, a los ejecutivos, a los hippies.... ).

Bé, no m'ho tingueu en compte, estic una mica toveta avui, i agraïda, molt agraïda, de debò.




Powered by Castpost


I'm Just out

I'm Just out

Of my bed

And if I Need some money

I will go Get some money


And if I'm I'm just out

I'm just out

On the town

And if I need some money

I will go get some money



And I I'm just down

I'm just down

On my luck

And if I

Need another I will go

Find a lover


And if things

They work out

I'll continue

To seek

Happiness is

Happiness is

Happiness is

All around and worth the waiting



And I I'm just out

I'm just out to friends and family

Well I I'm unpaid

I'm not skilled

I'm not scared


I'm just out

On the town

As the town it seems so

Funny sometimes

How can you smile?

When you're down

On your luck

And if things

They work out

I'll continue

To seek

Happiness is

Happiness is

Happiness is

All around and worth the waiting

All around and worth the waiting


It blows my mind

To think you're mine

It blows my mind

To think you're mine

And I'm

Just out

Of the ties

That we spent together

Oh, I

Always count, all the dreamtime


And I

Am not out

On the town

For any funny feeling

I I'm just down

On my luck

Sant Pere i jo a Barna!

Avui és Sant Pere. Sant Pere implica dinar familiar, revetlla, barraques, masclet (beguda alcohòlica reusenca), concert, gegants, castellers i troooonaaaaddddaaaa!!!

I en canvi, no hi ha hagut ni dinar familiar, ni revetlla, ni barraques, ni masclet (ni la conseqüent borratxera), ni concert, ni gegants, ni castellers, ni troooonaaadddaaaa!!

Hi ha hagut reunió de departament (no sabia si anar-hi amb l'armadura posada) per decidir què donem l'any vinent i dinar amb els companys de l'institut. No ha estat el mateix ni de bon troç, però estic tan contenta! M'han deixat tot el què hagués triat fer: la Història de l'Art de Batxillerat, els quarts d'ESO (amb els mateixos alumnes que ja conec!), seguir amb la tutoria i els crèdits variables d'art de la ESO. Tindré feina i m'he quedat sense Sant Pere, però una cosa va per l'altra!

Felicitats als Peres i a un Josep molt especial. Que passis un bon aniversari, i pensa que encara que siguem lluny un de l'altre, en essència i en esperit, ets molt aprop meu.

Jukebox casero

Fa uns dies se’m va ocórrer un joc per combatre l’avorriment. És senzill, i tonto, si vas a mirar, i la única cosa que necessiteu és un aparell reproductor de música, i música. Allà vosaltres si preferiu els Cd’s o els mp3 que us heu baixat i que probablement tindreu gravats o emmaguetzemats a l’ordinador.


Consisteix en que cadascun ha de punxar un tema. Heu d’escollir una cançó que us agradi, pel motiu que sigui, o que us recordi algun moment especial de la vostra vida, o que senzillament, teniu ganes de tornar a escoltar en aquell moment. Abans que la cançó acabi, el següent membre del grup ha de tenir ja preparada la següent cançó, contraatacant immediatament. T’hi pots passar hores, i el resultat de la selecció sol acabar sent d’allò més suggerent i divertit. Va bé acompanyar el joc amb alguna beguda alcohòlica refrescant, perquè sovint el què passarà és que la gent, comença a ballar i la casa es converteix en una mena de guateque dels anys seixanta, però amb una diferència, la majoria de cançons que sonaran seran dels vuitanta (parlo per mi, que sóc treintanyera!).


Us passo el resultat del joc (100% reals):


1.- Lápiz, tinta. EL ÚLTIMO DE LA FILA.

2.-Vespre. ELS PETS.

3.- Nothing else matters. METALLICA.

4.- Everybody hurts. REM.

5.- Pell de lluna. SOPA DE CABRA.

6.- More than words. EXTREME.

7.-I’ve got you under my skin. FRANK SINATRA.

8.- Is this love? BOB MARLEY.

9.-Come as you are. NIRVANA.

10.- Talkin’ about the revolution. TRACY CHAPMAN.

11.-Sweet child o’mine. GUNS N’ ROSES.

12.-Sólo le pido a Dios. ANTONIO FLORES.

13.- Llum. WHISKYN’S

14.-Waiting in a sunny day. BRUCE SPRINGSTEEN.

15.- Milonga para un moro judío. JORGE DREXLER.

16.-Too much love will kill you. QUEEN.

17.- A cada pas. GOSSOS.

18.- Rayando el sol. MANÁ.

19.- Sota una estrella. SOPA DE CABRA.

20.- Stairway to heaven. LED ZEPPELIN.

Quina cançó us vindria de gust escoltar ara mateix? Quina seria la número vint, vint-i-una, vint-i-dues....?


Powered by Castpost

Port Aventura, una aventura?

.
.

Avui he passat el dia a Port Aventura amb els alumnes. Érem tres autocars, i uns 150 alumnes de tots els nivells. Estic tan cansada que això em sembla que no serà ni un post, serà un intent de post. Aquest cap de setmana el sistema del blocat m'ha donat tan pel sac, que en tenia un parell per publicar, però no m'ha estat possible de fer-ho, i ara, ja m'han fugit del cap.
.

A les vuit del matí, tots ja ens esperaven a l'institut, amb les seves motxilles. Quan hem arribat, només saltar de l'autocar, hem tingut el primer incident. Un dels alumnes portava una petita navalla a la butxaca (per pelar la poma, potser?) i l'ha tret a la llum. Un dels companys, per jugar (o no?) li ha volgut pendre, amb tan mala fortuna que s'ha tallat amb la fulla tres dits. El tall era profund i la infermeria ens han dit que l'havíem de portat ràpidament a l'hospital, necessitava punts i no sabien si el tendó estava afectat. Un dels professors ha enfilat camí de l'hospital en taxi, amb l'amo de la navalla (que ha hagut de pagar el taxi, per cert), i amb el malferit. El resultat: 5 punts, el tendó en bon estat, i el professor que ha hagut d'esperar-se a urgències més de dues hores..
.

A part, de la pèrdua d'un mòbil i la desaparició d'alguns tiquets de menjar, no hi hagut més incidents remarcables... Excepte que ens pensàvem que ens podríem quedar fins a les dotze de la nit, i a les vuit ja ens han fet fora (canvi d'aquest any...)..
.

A mí m'ha semblat de conya arribar a les deu de la nit en comptes de les dues de la matinada, sobretot tenint en compte que demà m'he de llevar a l'hora de sempre per donar-los les notes finals de tercer. No s'esperen desil.lusions d'última hora, però alguna llàgrima que altra caurà, segur..
.

Espero estar prou desperta per dir-los adéu en condicions, m'han donat un anyet dur, però el meu primer any, al cap i a la fi, el meu primer curs sencer... Al final, la meva tutoria ha acabat sent una bona tutoria, un curs peculiar, uns alumnes que no oblidaré amb qui avui he compartit un dia de diversió i oci fora de les aules, cosa que recomano a tots els profes, per cert. .
.

Converses amb el iaio galleguinho

Aquesta tarda havia quedat a la sortida del metro amb una amiga. Fins aquí tot normal. Aprofitant que hi ha un banc, hi he segut, perquè cosa rara en mi, he arribat vint minuts abans. De dins del bolso (que cada dia em pesa més!) he tret el meu paquet de tabac de “liar”, els meus filtres i el meu paperet smoking, i m’he posat a fer un cigarret... En realitat, havia deixat de fumar però hi he tornat... Vaig prometre que no em compraria cap més paquet de tabac, i de moment ho he complert, però és clar, ja ho sé, faig trampa! (uff! tema per un altre post!).

El iaio amb gorra blanca que tenia just al costat se m’ha quedat mirant amb cara molt estranya, em sentia observada i el cigarret no m’ha acabat de quedar del tot recte. Quan he fet la primera calada, he mirat de no tirar-li el fum a la cara, i he seguit fumant discretament. De cop i volta sento una veu que em diu:

Iaio:¿Sabe usté que fumar es malo, señorita?

Reusenca: Sí, ya lo sé, pero hay tantas cosas malas en esta vida! (m’ha sortit així, no ho sé...)

I: Pero, oiga, ¿eso que fuma qué es? ¿Eso que fuman ahora?

R: Noooo.... hombre!(jo fent-me la ofesa), es tabaco. Es que es más barato,sabe?

I: aaaaaaahhhhhhhhh! Y usté es de por aquí?

R: (li anava a dir que era reusenca, però que vivia a Barcelona, pero m’ha fet peresa!) Sí, de por aquí... (mirant el rellotge, encara faltaven més de 10 minuts per l’hora de la cita!)

I: Pues yo soy de Galicia, sabe? Me vine a trabajar jovencito... ¿Y qué está casada, tiene novio? ¿Y de qué trabaja usté?

Que si patatim , que si patatam. De cop em comença a explicar que:

I: Hay muchos que vienen ahora, muchos negros y muchos moros, y los de aquí como usté se quedan sin trabajo...

R: (argument que no suporto!! Iaio, has comès un error greu!).A ver, señor, fíjese que usté me ha dicho que vino de Galicia para trabajar, no? pues ellos hacen lo mismo, dejan su país para ganarse la vida...

I: pero hay gente mala por ahí, eh? Esos son malos...

R: (reusenca vermella de ràbia). Hombre, hay malos aquí i allí, y en todas partes,no?

I: (la pregunta estrella) ¿Y usté sigue los mandamientos de Dios?

R.(asturament!) Pues no mucho, la verdad... no soy creyente ni practicante...

I: Yo voy a misa todos los domingos.... y sigo las leyes de Dios. Quién sabe lo que hay por ahí, las estrellas, los planetas, el universo....(no he entès la relació...)

R: (el iaio se’m posava quàntic!!!) Sí, quién sabe... pero no creo en Dios, aunque yo respeto mucho que usté vaya a misa todos los domingos...

I: (el remate) Y ahora que las mujeres van solas a todas partes, ¿a usté le parecen bien esas leyes de los jueces que dicen que las mujeres te lo pueden quitar todo? Yo por eso no me he casado nunca!

R: (vermella, morada i esperant que la meva amiga arribi ja!) Hombre, no estoy de acuerdo! Como mujer, no le puedo dar la razón... piense que las mujeres siempre hemos tenido que luchar mucho en la vida!

I: Bueno, Dios juzgará... ( amenaces, no? eh iaio? Que he estat molt educada i no l’he engegat a pastar fang!)

R: (veig la meva amiga. Em fa una ganyota, com si no s’ho cregués.... i em digués, estàs parlant amb aquest iaio?) Mire ahí viene mi amiga (mujer por cierto, li hauria d’haver dit!)... Vaya usté con Dió!

I: ala ,con Dió, mujé!

He deixat el iaio al banc. Una noia s’ha assegut al seu costat, he estat a punt d’advertir-la, però al final no ho he fet...

Pollockreflexions

El cap de setmana he vist una peli que feia temps que tenia ganes de veure, Pollock.Em quedo amb un Ed Harris es-pec-ta-cu-lar i amb un dels diàlegs, que intentaré reproduir.



Una periodista de la revista LIFE li pregunta a un Pollock, que tot just comença a assaborir l'èxit, després d'haver-se emborratxat mitja vida cagant-se en Picasso:



Periodista: S'han publicat moltes coses sobre la seva pintura... per exemple que és com un mapa topogràfic fet per un nen, o un munt de macarrons cuits escampats sobre una tela...Què hi diu?



Pollock: (Cara d'ell... de... vostè és gilipolles, no?) Si la gent mirés les pintures sense prejudicis, crec que podria disfrutar-ne de veritat. És com observar un gerro amb flors.



Periodista: Però... com sap quan ha acabat de fer una pintura?



Pollock: Com sap vostè que ha acabat de fer l'amor?