Equivocar-se

Hi ha persones que s'equivoquen i hi ha persones que no s'equivoquen mai.
Hi ha persones que fan autocrítica, i hi ha persones que no en fan mai.
Hi ha persones que accepten unes disculpes,i hi ha persones que fan veure que accepten unes disculpes, però en realitat, no s'ho saben acabar.
Hi ha persones a qui els costa perdonar.

Jo sóc de les que m'equivoco, i moltes vegades. No en sé gaire de mossegar-me la llengua, és un dels mil defectes que dec tenir. Últimament però, he après a comptar fins a deu, però només fins a deu. He d'aprendre a comptar fins a cinquanta, i no inmutar-me. Tinc tota una vida per aprendre'n. Després del deu, ve l'onze, i el dotze, i el tretze, i el catorze, i el quinze (quinzeeeee, quinzeeeee, quinzeeee...com la cançó), setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc i així fins a l'infinit. Hauré de tornar a l'escola.

Procuro fer autocrítica i em costa demanar perdó; però sempre, sempre, sempre ho acabo fent. Però sembla que llavors ja és massa tard. Diuen que rectificar és de savis. Però potser és millor no haver de rectificar. Però també diuen que ningú no és perfecte. I també diuen que qui té boca, s'equivoca. Jo tinc boca, ulls, mans i peus, i m'equivoco; però no m'autoflagelo, perquè no em mola, sinó ho faria.

M'agradaria que em perdonessin, i tenir la festa en pau. El Nadal ja les té aquestes coses. És contradictori, com la vida. La vida és passar pàgina, sinó sempre llegiríem la mateixa pàgina i ens avorriríem molt. I la vida, segons com, ja ho és prou d'avorrida.

Si els convidats arriben abans d'hora i t'agafen en calces, t'aguantes. I si et fot, comptes fins a cinquanta, perquè no sempre pots dir que una cosa et fot. I a més, no n'hi ha per tant. En fas un gra massa i perds el senderi. Sempre et passa. És com quan passa una locomotora i no hi ha Déu que la pugui parar. Però després et sap greu, i llavors, no, ja no. No pots rectificar. Prohibit equivocar-se. Prohibit cagar-la. Prohibit tornar enrere. I jo dic, i si prohibim prohibir no viuríem més feliços?

El Nadal és bonic i la neu cau darrera el vidre. Les llumetes de l'arbre s'encenen i s'apaguen i tu encara que no m'has perdonat.