diumenge, de setembre 16, 2007

Les nenes




Ens autoanomenem així, i sempre que enviem un mail conjunt, l'assumpte acostuma a ser "Hola nenes!" o "Com va nenes?" o "Ei, nenes!", o alguna cosa semblant, en una brillant ostentació de la nostra gran imaginació.

Oficialment sempre hem estat sis, ara som set, perquè hem fitxat una nena nova des de fa un parell d'anys ençà. Totes set ens coneixem de la facultat, i totes set tenim la carrera d'Història de l'Art. Totes set som de llocs diferents dels Països Catalans, però ens falta representació del País Valencià, i de les comarques lleidatanes. En canvi, sí que hi ha una nena que viu a Menorca i una altra que viu a la província de Girona. Van fer un viatge d'anada i tornada. Jo en canvi, em sembla que només vaig comprar bitllet d'anada.

De les set, quatre són casades, una viu en parella, l'altra s'acaba de separar i una altra té nòvio, però cadascú a casa seva. De les set, quatre tenen fills. De les set, dues estan embarassades. De les set, no n'hi cap que faci la mateixa feina perquè som administratives, funcionàries d'ajuntament, professores de música, professores d'història i responsables de botiga. De les set, dues són rosses i cinc som morenes, rosses o caobes, depenent de l'any i de l'estat d'ànim. De les set, només tres vivim a Barcelona; però cap de les tres hi hem nascut. Tria i remena.

Aquest divendres vam quedar per sopar. Ho acostumem a fer, de tant en tant. Però últimament, més que mai, deu ser que ens fem grans i recordar antigues borratxeres i antigues anècdotes ens dóna vidilla. Ens acostumem a dir les coses a la cara, la confiança, en aquest cas, no fa fàstic. Fa segles que no ens discutim, i sempre que ens trobem, ens ho passem bé. Encara ens agafen atacs de riure, i coneixem perfectament els punts dèbils de la veïna del costat.

Som diferents del tot. Moltes vegades, no entenc ni recordo ben bé com vam fer colla. Ni quan va ser la primera cervesa que em vaig prendre amb cadascuna d'elles. Ni la primera conversa seriosa que hi vaig tenir. Ni la primera vegada que les vaig convidar a dormir al meu pis d'estudiant. Ni tampoc a qui vaig deixar primer els apunts. Ni com va ser que vam decidir que el primer estiu després de primer curs, ens n'aniríem totes juntes a Menorca (Menorca, tremola! Les nenes aterrant a l'illa, amb divuit anys i ganes de gresca!Les anècdotes encara se'ns acumulen als sopars que fem avui en dia, de tantes i de tant bones que van ser).Tampoc recordo quina va ser la primera campana que vam fer a la universitat. Però les nenes són les nenes, i sempre ho seran.

Em sembla que no n'havia parlat mai de les nenes i elles s'ho mereixen...

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Com m'ha agradat aquest post! Em recorda a la meva colleta de la universitat... Les meves marujes... És una amistat molt maca, fa goig que es conservi tot i el temps i les vicissituds que passa cada una...

Anònim ha dit...

Que bonic !!! Mare meva... impressionant post... conserva-ho, que per molts anys us pogueu anar reunint no tant sols per recordar ;) jajaj

JRoca_Font ha dit...

Quin perill,
pobres novios i marits, els deuen xiular fort les orelles cada vegada que us reuniu ;-)

Petjada ha dit...

Doncs un VISCA ben fort per a les nenes!

Petjada ha dit...

per cert, no hi ha intenció de plagi però nosaltres som les súper-nenes! també nenes a pesar dels anys ;)

Anònim ha dit...

Ostres reusenca, mira que porto dies mirant per la blogosfera, però mai m'havia atrevit a escriure res. I avui he llegit el teu post i m'ha emocionat. Jo també formo part d'una colla de 7! nenes, i recordo un sopar de fa uns 5-6 anys on hi havia: una vídua (jove), una separada, una casada amb fills, una casada sense fills, dues ajuntades embarassades i una a punt de casar.... una mica de tot!! Gràcies per fer reviuer records.

Anònim ha dit...

Ja ho diuen, que els millors amics son els de la uni!

Cuida-les!

Anònim ha dit...

Tindreu arrugues i nets i encara sereu les "nenes"!
VAl la pena conservar una amistat així!!

Puji ha dit...

Ai la gespa de l'Autònoma! Quantes tardes al sol, quantes birres, quants mais, quants amics...

Rituslee ha dit...

Ostres! jo també sóc nena, d'una altra colla de nenes que es remunta a l'institut i també comencem els mails així... bembé que això de la imaginació és una plaga

La reusenca ha dit...

musa : així que vosaltres sou les marujes???? jejejeje


Farlopa :la veritat és que hi ha hagut etapes en què ha costat trobar-nos, però val la pena insistir!! Me n'alegro que siguis per aquí!!!


JRoca : els nòvios i marits també necessiten descansar! (de nosaltres)


Petjada : doncs visca les nenes i les súper nenes, no????? clar que sí!


sílvia : me n'alegro que el post de les nenes t'hagi fet decidir a esciure, ara ja no podràs parar, perquè això és com una malaltia!!! no tens bloc encara?

doommaster : suposo que la uni és una etapa que marca, sí senyor!


nilex : les iaies-nenes, jejeje!


Puji : aiiiixxxxxxx!!!!!! sí!!!!! aquella gespa!!!!


Rituslee : imaginació al poder!!

El veí de dalt ha dit...

Quina por...les nenes, es troben de bell nou!

La reusenca ha dit...

ei veí de dalt! que no fem por! som inofensives!

ddriver ha dit...

QUINA VARIETAT DE NENES!!QUINA POR DEUEN PASAR ELS CAMBRERS AMB TANTA NENA REVOLUCIONARIA

La reusenca ha dit...

ddriver: qui t'ho ha dit que siguem nenes revolucionàries? jejeje

Alepsi ha dit...

Bufff... ara m'has posat la pell de gallina. Les meves "nenes" són només 3, i jo 4. Però també ens autoanomenem "nenes"... també tenim moltes anècdotes a explicar.... ains... jo no volia acabar la carrera... :(

xDDDD

La reusenca ha dit...

alepsi: nosaltres fa més de deu anys que vam acabar la carrera, i ja ho veus!!!!