Prou que m'agradaria ser dins teu per saber què penses. Però no hi puc pas viatjar dins teu. Ara no t'entenc, no sé perquè ho fas això... Si estàs enfadada per què no m'ho dius? Si estàs contenta, per què no m'ho demostres? Estic ben despistada amb tota aquesta història, perquè és com si caminessis dins un mur, un mur del qual et protegeixes de tot el què tens a l'exterior. Has de sortir-ne si vols ser una noia feliç, si vols que ell també sigui feliç.
Prou que m'agradaria poder-te dir que em sap greu. Però no me'n dones la oportunitat. Ara no sé què vols, ni cap on et dirigeixes. De tota manera no deixaré pas que el teu mal rotllo m'afecti a mi. Ara precisament no. No ho vull. I no passarà.
Prou que m'agradaria que m'expliquessis què et passa. Et dono la mà, si la vols.
Prou que m'agradaria saber que ets feliç. I que ell també ho és, amb tu.
4 comentaris:
No sé de què va el tema però espero que ho pugueu solucionar. Petons maca!
A vegades simplement cal deixar passar el temps perquè les aigües tornin al seu lloc.
Deixa't anar ;)
La gent, de vegades, és complicada d'entendre... però l'amistat vol paciència... t'ho dic per experiència... normalment tot s'acaba arreglant! Ànims!!!
Publica un comentari a l'entrada