dimecres, de gener 17, 2007

Casaldàliga, una veu compromesa

Si teniu temps i viviu a Barcelona, o passeu per Barcelona, prop del Passeig de Gràcia podeu passar uns minuts per l'exposició que es va inaugurar dilluns, 16 de gener al Palau Robert, Sala Cotxeres, Casaldàliga, una veu compromesa.
Tinc un amic que hi ha participat i que em va convidar a la inauguració. I hi vaig anar, perquè l'amic s'ho val, i el personatge creia que també.
En arribar-hi, força gent, nebodes i familia d'en Casaldàliga, i gent que l'ha conegut i que ha viatjat on ell treballa i on viu. També gent que hi sobrava, pel meu gust, com en Carod-Rovira, que va fer un discurs excessivament enfocat en el paral·lelisme dels pobles indígenes i la mateixa Catalunya, massa egòlatra, com sempre. Només se sap mirar el melic. Va fer una volta i se'n va anar, però va deixar clar que la Generalitat de Catalunya havia recolçat el projecte, i que ell era allà per avalar-ho. La seva neboda, que sí que l'ha conegut, i que sí que coneix la seva obra, va fer un discurs diferent, molt més emocionat, molt més proper.
No cal estar d'acord amb en Pere Casaldàliga en tot allò que diu i pensa per disfrutar de les seves paraules.
El seu context no té res a veure amb el nostre, i segurament no podem entendre la seva causa que ja fa més de trenta anys que dura, perquè som a quilòmetres de distància d'on ell viu, a quilòmetres de distància de la societat que ell coneix.
La seva visió de la vida no pot desmarcar-se de la religió, la seva lectura de l'Evangeli és la lectura simple, aquella que coincideix amb la primera església, i que té en compte conceptes com l'igualtat o la solidaritat, la més elemental, la que el Vaticà no coneix, la que el Vaticà no predica. La Teoria de l'Alliberament potser inspiraria molta gent, fins i tot no catòlica, o no practicant, em sembla.
No em considero creient, ni practicant, i tot i així, em sento impressionada davant d'un homenet com aquest. Hi ha personatges que sents parlar i se t'erissen els pèls dels braços sense voler. A mi em va passar amb en Bisbe Casaldàliga, i trobo que gent com ell és imprescindible que existeixin, potser només perquè ens diguin allò que no ens agrada sentir o potser perquè ens posin davant els morros tot allò que per llunyà, ens sembla que no existeix.
L'exposició és molt petita, molt senzilla, molt humil; en canvi el personatge és gran, molt gran. M'ha agradat retrobar-lo en aquesta exposició.

Us deixo les seves frases, hi podeu estar d'acord o no, però és valent, dir-les des de la seva posició, sobretot quan has estat anys i anys amenaçat de mort. Almenys jo trobo que sí.

"Puc jurar que s'ha talat el 80% dels boscos d'aquesta regió des que vaig arribar"
"No hi ha ningú incapaç".
"S'ha de saber renunciar".
"La capacitat de la persona es medeix per la seva capacitat d'estar sol".
"Em treureu la vida, però no em treureu la por".
"He fet, faig i faré política tota la meva vida".
"L'església ha maltractat sempre a l'homosexual, se'ls ha de respectar una mica més. S'hauria de parlar d'unió gay, no de matrimoni, i s'evitaria la polèmica".
"La fi no justifica els mitjans".
"Lamento que el primer món sigui tan sensible davant d'un atemptat terrorista, i no davant la fam de tot un continent".
"Tu creus que Estats Units és un país democràtic?".
"Les Nacions Unides són un fracàs, però si no existissin seria pitjor"
"Vivint s'aprèn..."
"Mai he odiat a ningú, però sí he sentit ràbia. No em costa perdonar."

6 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

No-reusenca,
procurarem anar-hi. Realment , algunes sentències del personatge són demolidores. Cap té desperdici. Un home íntegre, que diríem. Gràcies per la recomanció.

Cristina ha dit...

M´has ben emocionat. En Casaldàliga és d´aquelles persones que discretament sense fer soroll fan una feina encomiable que ara es veu recompensada. Jo tampoc sóc catòlica però comparteixo moltes de les idees d´aquesta persona. Si tinc ocasió no dubtis que aniré al Palau Robert. Gràcies!

La reusenca ha dit...

veí de dalt: la integritat, sí, quin concepte, oi??

cristina: eiii! si hi vas, segur que t'agradarà, fa molt per tu aquesta exposició!! ;-)

Albert ha dit...

Independent que penso anar-hi perquè per alguna cosa sóc l'Herald de l'Eixample, he de dir que estic d'acord amb les frases que has escrit. Segur que en religió no estaría d'acord amb ell, però aquestes no en són de religioses.

Anònim ha dit...

Bona nit reusenca, finalment t´he retrobat.
Un home de dalt a baix aquest Casaldàliga

La reusenca ha dit...

albert: doncs ja em diràs el què...! home, la religió és un dret que pot exercir cadascú amb total llibertat, mentre no es faci mal a ningú...no?

orfeu: de baix a dalt i de dalt a baix, sí senyor! bentornat!