diumenge, de gener 21, 2007

AVIDA DOLLARS

Abans d'ahir al vespre vaig enganxar un reportatge a les tantes de la matinada, un d'aquells que no t'esperes trobar a altes hores, quan fas un mini zàping abans d'anar a dormir, per si després de tornar del sopar amb els amics, hi trobes alguna cosa interessant...(ho feu vosaltres això? jo de vegades, sí).I em sembla que vaig tenir sort. Feien un reportatge sobre un personatge que sempre m'ha tingut absolutament enganxada: Dalí.

Els quatre secretaris que va tenir Salvador Dalí durant la seva llarga trajectòria artística, apareixien en el reportatge llençant-se acusacions els uns als altres sobre quin d'ells va tenir la idea de fer firmar Dalí milers i milers de fulles en blanc, per fer-ne negoci. El reportatge no ho resolia tampoc, i no em sembla el més important.

Salvador Dalí va viure del seu personatge, el màrqueting de sí mateix el va fer ric i el va portar a la fama internacional. Dalí era la seva pintura, però també el seu personatge. La polèmica, sempre al seu costat, perquè senyors, la polèmica ven. I ell ho sabia millor que ningú. Algú imagina Dalí avui en dia en alguna tertúlia d'aquestes que fan a la televisió? Insuperable.

Un artista que firma milers i milers de fulls en blanc al llarg de la seva vida, i els ven a milers de dòlars a editors de tot el món, despreocupant-se d'on poden arribar a ser exposats el dia de demà (inclosos els museus més prestigiosos del món), és un artista que efectivament, pensa en els diners, no en la qualitat de l'art. Però no per això, senyors, deixa de ser un artista, un geni, un creador amb majúscules. A més, qui el va obligar a firmar? En última instància l'últim responsable, és clar, va ser ell mateix.

Dalí em fascina tant, com em repugna en ocasions. Haver-se convertit en estafador de la seva mateixa firma, o haver firmat quadres d'altres fent-los passar per seus, el converteix en únic de la seva espècie, just en el moment en què va començar a fer-ho. Sovint s'atribueix aquestes idees a Gal.la, la musa, la dona, l'empresària, el cervell de totes les operacions econòmiques que tancaven. Qui sap. Gal.la sense Dalí no hauria estat Gal.la, segurament. Ni a l'inrevés.

Quan André Breton inventa l'anagrama, Avida Dollars, no sap fins a quin punt l'ha encertat. Tots els que van compartir feina, vida, negocis i oci amb Dalí, van esdevenir multimilionaris, era realment una fàbrica de bitllets, una marca en sí mateix.

Intolerant, rabiosament gelós de Picasso, intel.ligent,avariciós, probablement homosexual amagat darrera una Gal.la sempre present, grandiós, teatralment espanyolista, tècnicament impecable, bon escriptor, traumatitzat pel seu nom que corresponia al del seu germà mort... però sobretot, Avida Dollars. O Salvador Dalí, com vulgueu.





9 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser, només potser, en Dalí va ser un juguet en masns de la Gala, que sí tenia ambició per els quartos o dolars... A vegades els artistes o genis, son marionetes en mas de gent sense gaires escrupols... Qui sap la veritat?

Anònim ha dit...

Mira que en sabia, el podrit...
El Dalí artista sempre m'ha agradat molt més que el Dalí persona, tot i que ambdues facetes mai es poden acabar de separar... Tanta extravagància i teatralitat em maten, però com en sabia, el punyetero...

Ara, que l'anunci del chocolat Lanvin sempre m'ha fet molta gràcia :)

Anònim ha dit...

El pitjor de tot, amiga Reusenca, és saber què collons fotíem (sí, sí, jo també) mirant aquell documental a aquelles hores, com si no hi haguessin millors coses a fer, de matinada...

Anònim ha dit...

avi: em sembla que com deia Dalí no hauria estat el mateix sense Gal.la, però no dubti que era un tipus intel.ligentíssim, i ser la marioneta d'ella el va beneficiar, i molt!!! però.... qui sap la veritat? certament.

musa: impossible fer una línia entre l'artista i el personatge, oi? suposo que això és el que el fa gran.

perdedor: ostres! tu també el vas veure? el món és ple de frikies, no? (amb perdó).

Anònim ha dit...

Dalí, el rei del pinta y colorea. Un dibuixant genial i un pintor nefast. Un grandíssim escriptor, un encara més gran publicista

Anònim ha dit...

Com tu, de la mateixa manera que em meravella, sobretot per la seva vessant d'artista, em repugna per la seva ideologia política. Per una feina de recerca que vaig fer fa un parell d'anys, vaig arribar a veure un telegrama adreçat a en Franco felicitant-lo per la repressió a les terres catalanes.

Potser tot plegat és fruit del màrqueting de l'Avida Dollars

Cristina ha dit...

Per mi Salvador Dalí és un gran desconegut. No he posat mai interès en la seva obra. Potser un dia passo per Figueres per fer un cop d´ull al museu. Una mica freakies sí que sou,jeje. Jo també però en altres temes.

La reusenca ha dit...

mery cherry: no hi puc estar d'acord amb això que dius de pintor nefast... ara,en qüestió de gustos, no hi ha res escrit! i això és el més interessant de l'art, que tothom el perceb com vol i com li arriba...no creus?

bluf: doncs probablement, la seva pose anticatalana i franquista, una manera més de fer-se màrqueting...

cristina:el Museu de Figueres em va flipar quan hi vaig anar de molt petita. Després de gran, quan hi vaig tornar vaig pensar que no valia tant la pena, potser amb ulls de criatura Dalí és més exitant, no?

Anònim ha dit...

reusenca, em referia a la tècnica, tècnicament era un pintor molt mediocre, però tens raó, un pintor no tan sols està fet de tècnica