(...)
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
(...)
Del LLibre d'Absències. Miquel Martí i Pol.
Per la Montse.
La teva força ha estat una lliçó de vida. Gràcies.
Hi ha molta gent que cada dia ens deixa. Són moments durs.
ResponEliminaÀnims
Gràcies pels ànims Nilex!
ResponEliminaei cristina! l'abraçada ja m'ha arribat! ;-)
ResponEliminaguarda-li un molt bon record, en el fons quan recordes a una persona estimada, nomès t'enrecordes de les coses bones, ànim
ResponEliminasi és el que s'ha de fer recordar les coses bones... i és una manera molt bonica de recordar a algú amb un poema així.
ResponElimina